La darrera vegada que es va poder veure una aurora boreal des de tota la península ibèrica ens hem de remuntar a la nit del 25 de gener de 1938, en plena guerra civil. Durant aquells dies la ciutat de Barcelona estava sent bombardejada sistemàticament per l'aviació italiana (la matança de la plaça de Sant Felip Neri, per exemple, fou el 30 de gener). La població estava molt deprimida per la falta de recursos i va voler veure en l'aurora boreal un miracle, fent que s'escampés entre la gent la falsa esperança del final dels bombardejos. L'optimisme va trigar ben poc en desaparèixer: l'endemà Barcelona fou bombardejada tres vegades.
Més al sud, els soldats que eren al front van pensar que les ciutats de Saragossa i Barcelona estaven cremant senceres. D'altres van creure que aquella llum era una nova arma, o fins i tot les ànimes dels difunts. A Madrid, el diari ABC va informar que en un principi s'havia pensat que la llum provenia d'un incendi que s'hauria provocat a les muntanyes de El Pardo. I a tota la resta de la península els diaris es van fer resò d'una forma o altra del fenòmen.
Hi ha varis testimonis del fenòmen. N'he escollit uns quants:
La nit del dimarts va ocórrer un fenomen que per lo rar que és el veure’l des d’aquí, és digne de mencionar. Es va poguer contemplar molt bé una aurora boreal. De moment ningú sabia lo que era: els uns, que eren proves de reflectors d’algun camp d’aviació; d’altres, que eren senyals de coses que havien de passar; els més supersticiosos i pessimistes, ja deien que era la fi del món. Però la majoria estaven d’acord de que era una aurora o algun fenomen atmosfèric semblant. D’aquí es veia com un gran ventall que s’obria darrere el Pirineu, i prenia grans dimensions. També canviava de posició, primer es veia més cap al N.E., després ben bé al N., va estar molta estona aixís, anant a parar més d’una vegada cap al N.O. Era completament vermella, amb algun raig blanc entremig. Quan no es veien aquests raigs, donava la impressió d’un grandiós i llunyà incendi. A l’endemà ja ho duien tots els diaris. Diuen que cap a París, Berna i Londres, va quedar completament clar, com el mig del dia. Als països escandinaus quasi els devia enlluernar.
Sebastià Buxaderas. Tona.
http://www.raco.cat/index.php/Ausa/article/viewFile/263598/351087
Tot i l'error a la data, es ben significativa la descripció que en fa Miquel Trenchs a "Notes sobre la climatologia Vallenca":
Una aurora boreal. El 26 de gener de 1936, poguérem contemplar un fenomen rarísim a la nostra regió: una aurora boreal d'una intensitat extraordinària. Deixem la paraula a Joan Figuerola: «Els que tinguérem la sort de poder contemplar-la ho recordarem sempre. Fou una aurora boreal d'una intensitat extraordinària. En principi, entre les 19 i les 20 hores, cap a la part Nord-Oest, que va ésser per on va aparèixer l'aurora, el cel presentava un color vermell molt viu, talment com si a l'altre costat de la nostra serralada, la terra s'estigués cremant. L'espectacle que s'oferia a la nostra vista era superb i imponent a alhora. Més tard, cap a les 23 hores, el color del cel era verd-groc, i l'espectacle d'una bellesa incomparable. Aurores d'aquesta intensitat són molt rares a les nostres latituds». http://www.raco.cat/index.php/quadernsVilaniu/article/viewFile/107685/135362
Un altre testimoni, aquest de Josep Mulet, des de Santa Coloma de Queralt (La Conca de Barberà):
Era la nit del dia 25 de gener de I'any 1938. Els colomins obsevaren amb gran sorpresa una intensa vermellor que il.luminava I'horitzó pel cantó de Montargull, o millor dit en direcció Nord, com si fos el resplandor d'un rnisteriós incendi de proporcions grandioses. Estaven desconcertats i obsessionats per la creença que l'horrorós espectacle era la conseqüencia d'una verdadera catàstrofe: hem de tenir present que viviem en plena guerra civil. L'absencia total d'informació oficial tranquil·litzadora per part de la classe dirigent, clarament gens il·lustrada, origina confusió i tota mena de terrorífics comentaris, des del que la veina ciutat de Cervera cremava pels quatre costats, víctima d'un terrible i destructor bombardeig aeri, o bé la versió molt generalitzada de l'assaig, amb exit, d'una arma secreta de fabricació alemanya de poder destructiu massiu -amb terminologia actual, la bomba atòmica-. Ningú apostava per la realitat d'un fet totalment natural. Recordo haver Ilegit, dies després, que a la ciutat de Reus es convocà d'urgencia reunió extraordinaria del consistori municipal, per estudiar la
situació i prendre les mesures pertinents, en moments crítics de general desconcert. Els mitjans de comunicació d'aleshores no eren pas modèlics i l'explicació real del succés no arribà fins l'endemà. El fenòrnen extraordinari que mai més s'ha observat, en aauestes latituds, va acompanyat d'insòlites i ridícules anècdotes. Després d'aquesta narració queda constancia d'una grandiosa i magnífica aurora boreal, que es va poder contemplar perfectament a Santa Coloma de Queralt, la nit del 25 de gener de I'any 1938. (La meteorologia a Santa Coloma de Queralt)
 |
| La meva vida militar, Jaume Surroca |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada